La conquesta de Mallorca (1229-1231)

vídeo 1/2

vídeo 2/2

La conquesta de Mallorca

Al segle XIII, l’illa de Mallorca era un centre econòmic important situat a la ruta cap als ports del nord d’Àfrica. Per aquest motiu, l’illa era desitjada pels mercaders catalans, italians i provençals. Jaume I va plantejar conquerir-la a les corts de Barcelona de 1228, on en presència de Pere Martell i altres mercaders i membres de la burgesia barcelonina es va decidir finançar-ne la conquesta i les recompenses posteriors. La noblesa aragonesa es va desentendre de l’expedició. En canvi, la noblesa catalana i l’Església van proporcionar una part important dels recursos i dels elements militars.

Poc després, una flota de més de 150 vaixells va salpar dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils i va desembarcar a Santa Ponça. Derrotades les tropes musulmanes al coll de sa Batalla i a Portopí, els soldats catalans es van dirigir a la ciutat de Mallorca. La ciutat, que s’havia proveït, va resistir un llarg setge, però va acabar capitulant. La conquesta de l’illa va ser ràpida. L’any 1231 es va dominar tota la plana i poc després es va posar fi a la resistència d’alguns grups musulmans a les muntanyes de la serra de Tramuntana.

Després de la conquesta, la població musulmana de Mallorca va ser desposseïda dels seus béns i, la que es quedà, sotmesa a servitud. Jaume I va cedir una meitat de la ciutat de Mallorca i de tot el territori de l’illa a la noblesa catalana que l’havia acompanyat en la conquesta, a les poblacions que hi havien col·laborat (la majoria de la Catalunya Vella, l’Empordà i viles costaneres), a les ordes militars i a diverses institucions religioses, com també a alts funcionaris i alguns jueus. L’altra meitat es va repartir entre els quatre grans senyors que havien participat en la conquesta: Nunó Sanç, comte del Rosselló, Ponç Hug III, comte d’Empúries, Berenguer de Palol, bisbe de Barcelona, i Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Aquests grans senyors van poblar els territoris amb els seus propis fidels i vassalls.

La repoblació de l’illa es va fer seguint el sistema emfitèutic, és a dir, que el senyor cedia al repoblador l’ús de la terra a canvi d’un cens i d’altres prestacions. Això va afavorir una gran afluència de repobladors, l’origen dels quals es va recollir en el Llibre de Repartiment.

Esta entrada fue publicada en HISTÒRIA y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s