Parsifal isn’t really an opera, but what Wagner called a «stage-festival consecration play». The aura of religiosity that hangs over that description fits it well. Parsifal’s journey from swan-killing holy fool in the first act to king of the holy grail at the end of the third act centres on the overtly Christian imagery of the knights of the grail. There’s a moment where the only woman in the opera, Kundry – the single most complex character Wagner ever created – washes Parsifal’s feet, echoing Mary Magdalene, and the villain of the piece is a castrated sorcerer who stole the spear that wounded Jesus’s side. At the end of the opera, as the brotherhood of the grail is renewed, the final words sung by the choirs of knights are «redemption to the redeemer».
Tal faràs, tal trobaràs 
Interessant bloc. Ja me n’he subscrit. Efectivament, Kundry és el personatge més complexe de Wagner. No és «una» dona, sinó totes en una. Estracta del fruit de la reencarnació de múltiples dones. És Maria Magdalena, també Herodias, una valquíria i fins i tot Eva. Segons la mitologia cristiana, jueva i musulmana el pecat vingué per una dona. En Parsifal ella és la que provoca el pecat dels virtuosos cavallers. La tentació de la carn.
Salut
Regí
Jo ja sóc seguidor del teu blog «El Cavaller del Cigne». Ideal per a conèixer coses sobre Wagner o la nostra cultura. Rep una abraçada.
Moltes gràcies. Faig el que puc.
Regí