Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de Carcassona, filla del comte Roger I de Carcassona i esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell, va tenir un paper destacadíssim en la política catalana del segle XI. Al costat del seu marit, va dirigir els afers comtals, va presidir assemblees i tribunals i va participar en campanyes militars, com les d’Al-Andalus. Mort el marit (1017), va continuar dirigint la política del comtat, primer com a tutora del seu fill Berenguer Ramon I el Corbat, comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035) fins a la seva majoria d’edat, i, després, com a tutora del seu nét, Ramon Berenguer el Vell.
Ermessenda va tenir una relació molt estreta amb l’Església catalana de l’època, especialment amb la catedral de Girona. D’acord amb el seu marit, va donar l’any 1015 cent unces d’or per a la construcció de les parets i la coberta de la nova catedral romànica. També va animar les fundacions del monestir femení de Sant Daniel de Girona i el masculí de Sant Feliu de Guíxols. En el seu testament, va fer importants donacions a Roma.
Roger de Tosny va ser contractat per Ermessenda, perquè l’ajudés a la seva lluita contra els actes de pirateria de Mujàhid, emir de Dénia. Roger va fer bona feina aterrint als sarraïns, capturant diversos pobles i castells. Ermessenda li va cedir la mà de la seva filla Estefania, un matrimoni clarament interessat per a dificultar la marxa de Roger a Normandia.
En Roger de Tosny no va matar el seu fill Berenguer Ramon I. En Roger va tornar a la Normandia el 1024, molts anys abans de la mort del comte Berenguer Ramon I.
El sepulcre d’Ermessenda de Carcassona, que es conserva a la catedral de Girona, és un dels llocs més antics on es veuen els pals vermells sobre fons daurat de l’escut comtal de Barcelona. Es pot admirar en una capella de la catedral, a la dreta de la nau. Al sepulcre hi ha també una estàtua d’Ermessenda jaient, esculpida per Guillem de Morell al segle XIV.