Hitchcock & Selznick
Rebecca és una pel.lícula dirigida per Alfred Hitchcock l’any 1940, i és la seva primera pel·lícula rodada als Estats Units. Està basada en la novel·la del mateix nom de Daphne du Maurier. Va guanyar dos Oscars, a la millor pel.lícula i a la millor fotografia en blanc i negre, i va obtenir unes altres nou nominacions, incloent-hi les de millor director, millor actriu principal (Joan Fontaine), millor actor principal (Laurence Olivier) i millor actriu secundària (Judith Anderson).
Argument
Al poc temps de perdre la seva esposa Rebecca, l’aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d’una senyora americana. Poc després, De Winter i la jove es casen, i ambdós van a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s’adona que no pot esborrar en el seu marit el record de la seva difunta esposa.
Comentaris
- Ni en la novel·la ni en la pel·lícula es diu en cap moment el nom de la nova esposa de Maxim De Winter, detall que remarca encara més la influència que el record de Rebecca exerceix dins la casa.
- Com que Laurence Olivier volia que el paper de Mrs. De Winter fos interpretat per Vivien Leigh, amb qui mantenia un relació, tractà molt malament Joan Fontaine durant el rodatge. Això sacsejà l’actriu, i Alfred Hitchcock ho aprofità per dir-li que tot l’equip de filmació l’odiava. D’aquesta manera es tornà més tímida i reservada, tal com el director la volia per al personatge.
Tal faràs, tal trobaràs 
La he vista varies vegades i al final em vaig fixar amb l´actor secundari, Reginald Denny, que a mes de dissenyar avions montables (no se si es diu aixi, ara que estic tant lluny i quasi no parlo la llengua) també va aparèixer a una pel·lícula d´en buster keaton si no recordo malament, molt divertida, la primera on Keaton parla. Rebeca està molt bé ambientada. La sensació de «darkness» es increïble, i el paper que fa de la mestressa de claus (es diu aixi:? ) sempre m´agrada veure´l un cop més. Joan Fontaine es una gran elecció en la meva opinió. I es clar, Lawrence Olivier, molt molt bé. Es una de les pel·lícules d´en Hitchcock on sempre que la veig descobreixo escenes noves, com si se m´hagessin passat. Cada cop es un descobriment d´aquest geni del cinema.
Increïble! Hitchcock no va guanyar mai cao Oscar. Tens raó, Joan Fontaine està fantàstica. Tot i que, Lawrence Olivier volia la seva donar de protagonista i no van tenir una bona relació durant el rodatge. Tots els actors secundaris, genials. Des de la Sra. Danvers fins al Dr. Baker. I no oblidem que és una pel.lícula de David O. Selznick.
Si, es ben cert, A. Hitchcok no va rebre cap! I un geni, considerat per directors amb oscar!. Si, recordo ara el fet que Vivien Leigh volia el paper.. pero per a mi Joan Fontaine es genial perque te aquesta careta dolça i un xic «pilla» amb aquell mig somriura que tenía ella. Vivien Leigh es la veritable Tara, pero a Rebecca ho sento, aixo si que no… es la meva opinió. Jo podria veure pel.licules de Hitchock i mai em cansaria. I han escenes, i crec que aixo es el que li dona també aquesta categoria, que van mes enllà de una bona «escena», perque moltes vegades m´arriben escenes seves a la meva propia psicología, i com jo veig les questions d´amor. Escenes com a «Rich and Strange» a la escena del vaixell, van caminan i la camara nomes filma els seus caminars. Nomes aixo, pero van al mateix ritme, el que explica que son dos animes en armonia… i podria continuar pero no em vull enrollar 🙂 I un altre director que tambe es numero uno per a mi es Erich von Stroheim. Abraçada.
Hei! Aviam si un dia veiem aquesta pelicula al mateix temps al youtube. Seria super, dos cinefils com nosaltres. Fins aviat!
Em sembla perfecte. Qualsevol nit de dilluns a divendres a partir de les 9.30h em va bé. Una abraçada!
Ja et diré alguna cosa… Tenim diferència d´horari. crec que jo estic 5 o 6 hores més tard que tú. Horari central dels estats units. Pero veure´m la pel.lícula, i tant que sí!