Cor d’acer, de carn i de fusta
Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV. Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare Pere March, i el seu oncle, Jaume March escriviren també bons versos.
Ausiàs March va viure a València i, com a noble i cavaller, tenia possessions importants (sembla que com a senyor feudal era una mica dèspota amb els seus vassalls) i va participar en alguna guerra (en l’expedició militar del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega el 1420 i continuada l’anys següent a Sicília i Nàpols. El 1424, Ausiàs March era present en una expedició a l’illa nord-africana de Gerba).
Es va casar dues vegades, la primera el 1439 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que va morir sense fills. La segona, el 1443, amb Joana Escorna, que morí també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de març de 1459 sense fills legítims, doncs, però pel seu testament sabem que va deixar cinc fills bastards.
Va escriure 128 poemes que van ser molt coneguts en vida del poeta i posteriorment. La seva obra es caracteritza, en general, per parlar de l’amor en termes morals i amb unes imatges tristes (en els seus versos hi ha condemnats a mort, malalts, cucs, verins, etc.) adequades a l’estat d’ànim pessimista que vol transmetre.
https://www.youtube.com/watch?v=JEpKnkhTj-0
Tal faràs, tal trobaràs 
Ausiàs March és un poeta de valor universal. La seua família era d’origen català. De fet una branca restà a Catalunya i l’altra a València. Va ser traduït molt prompte a diversos idiomes com ara al castellà. En un llibre el traductor diu: «Osias Marco, caballero valenciano de origen catalán». Esta fórmula apareix també en la Crònica de Muntaner del segle XIV: «Cavaller valencià de nació catalana», o referint-se a Alacant i Múrcia: «Són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món».
En canvi a finals del XV Martorell diu en el pròleg que el llibre és una traducció en «vulgar llengua valenciana». Tot açò ve a dir – com diria Fuster – que és qüestió de noms i que una mateixa llengua pot rebre diversos noms, especialment en segles on encara no hi havien organismes lingüístics. Casualment, la família de March i la de Martorell estaven emparentades.
Salut.
Regí
El segle d’or valencià, amb Àusia March, Jordi de Sant Jordi, Martorell, Roís de Corella, Jaume Roig, etc, va constituir la base de la literatura catalana.
Doncs sí. Tant de bo tornem a tenir una situació semblant.