Alfons el Cast (1154?-1196)

Rei de Catalunya-Aragó (1162-96)

Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, Ramon va passar a anomenar-se Alfons II d’Aragó (Alfons I en la numeració dels comtes catalans) en honor de la figura d’Alfons el Bataller, el seu oncle-avi. És el primer rei de la Corona d’Aragó ja que el seu pare va ser denominat com a “príncep dominador” i amb ell es culmina el projecte polític de l’Estat dinàstic dissenyat pel seu avi Ramon Berenguer III.

Alfons el Trobador

Per a molts historiadors, Alfons ha passat a la història amb el sobrenom de “El Cast”. Però, no existeix atribut més erroni per a definir el personatge. En realitat, Alfons va ser un gran seductor, acusat en més d’una ocasió de saltar-se les muralles del monestir femení de Vallbona amb l’objectiu de visitar alguna de les novícies. És per això que sembla molt més adient el sobrenom de “El Trobador” proposat per Martí de Riquer, no només pel fet de ser el primer comte-rei que va composar cançons d’amor en llengua provençal, sinó també en honor al record del seu besavi Guillem IX d’Aquitània.

Alfons I i la cultura

Tres llengües van ser les que van marcar el seu regnat. En la cort, els senyors feudals catalans, els eclesiàstics i els jutges de Barcelona que l’envoltaven parlaven en català, tot i que redactaven els seus escrits en llatí. En canvi, la noblesa i l’alt clergat de Saragossa parlava en aragonès, tot i que també escrivien en llatí. I finalment, el provençal, parla que s’introdueix com a llengua de la cultura literària, aquella que empraven els trobadors en les cançons, més enllà del lloc on haguessin nascut.

Si algú pot rebre l’honor d’haver posat el somni occità dins de l’imaginari de Catalunya, aquest ha de ser per força Alfons. Va estimar-se Occitània i va lluitar per Provença i el Llenguadoc com cap altre comte-rei catalanoaragonès ho faria.

El naixement de la Corona d’Aragó

Alfons devia tenir uns cinc anys a la mort del seu pare. Durant la minoria d’edat, el govern de la Corona va ser exercit pel gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona. De la tutela de l’infant va fer-se’n càrrec el seu cosí i comte de Provença Ramon Berenguer. Quan encara era un nen, Alfons va jurar com a comte de Barcelona el 1163 i com a rei d’Aragó el 1164. El 1174 va proclamar-se la seva majoria d’edat.

En el camp de la política interior i l’expansió territorial catalana, Alfons va completar la reconquesta aragonesa amb la presa de Casp i Terol (1178) i va annexionar els comtats del Rosselló (1172) i el Pallars Jussà (1192) a Barcelona.

Respecte de les relacions amb Castella, el 1173, Alfons va casar-se amb Sança de Castella. L’aliança dinàstica iniciada per la política de Ramon Berenguer III es mantenia. A més, pel Tractat de Cazola de 1179, el rei castellà Alfons VIII i Alfons el Cast van fer una redistribució dels territoris peninsulars que encara restaven per conquerir als musulmans. València, Xàtiva i Dénia eren territoris reservats per a la Corona d’Aragó.

Sança de Castella i de Polònia

     

Sança de Castella (1154-1208). Filla del rei de Castella Alfons VII i la seva segona muller, Riquilda de Polònia.

El 1173 es casà amb el rei Alfons el Cast. D’aquest matrimoni en tingueren entre d’altres:

• el príncep Pere el Catòlic, comte de Barcelona i rei d’Aragó.
• la princesa Constança d’Aragó, casada el 1198 amb Emeric I d’Hongria i el 1210 amb Frederic II d’Alemanya.
• el príncep Alfons II de Provença, comte de Provença.
• la princesa Elionor d’Aragó, casada el 1203 amb Ramon VI de Tolosa.
• la princesa Sança d’Aragó, casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa.