Pere el Catòlic (1174-1213)

Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213)

Pere el Catòlic va néixer el 1174, fill d’Alfons el Trobador i la seva dona Sança de Castella. A la mort de seu pare tenia vint-i-dos anys.  Sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols principals  de comte de Barcelona, rei d’Aragó (1196-1213), i senyor de Montpeller (1204-1213).

Després de vèncer els sarraïns a la batalla de La Navas de Tolosa i de reforçar el seu poder al sud de França casant-se amb Maria de Montpeller, el regnat de Pere I el Catòlic va estar marcat pel conflicte dels càtars. La seva absurda mort a la batalla de Muret (1213) facilitaria la conquesta d’Occitània per part dels croats francesos.

El territori limítrof pel nord amb Catalunya i Aragó era Occitània i cap aquí es van anar els ulls dels sobirans catalano-aragonesos. No obstant, el territori occità també era anhelat per la Corona francesa, la qual veia en els rics territoris meridionals un camp perfecte en el qual expandir-se cap al sud. L’únic inconvenient era que Occitània estava dividit en comtats independents però aliats, dels quals, el més important era la Provença, la qual tenia com a comte a Alfons II, germà de Pere el Catòlic. Però no eren aquests tots els jugadors.

Efectivament, a Occitània estaven proliferant els càtars, una secta cristiana que advocava pel pacifisme a ultrança i pel vot de pobresa més absolut, els quals no tenien la simpatia del Papa de Roma. En realitat, el Papa no tenia res a témer d’ells, perquè anaven sempre amb el lliri a la mà i no es barallaven ni per equivocació, però feien una cosa molt pitjor i molt més subversiva: predicaven amb l’exemple … i això, per una Església folrada d’or fins a les dents a la qual deixaven en evidència contínuament, era el pitjor dels pecats capitals. I com, a sobre de ser pecadors, s’estenien com una taca d’oli, els va declarar heretges.

A Pere el Catòlic, per la seva banda, els pobres càtars -vestint els seus parracs, menjant verduretes (renegaven de matar res viu) i resant tot el dia- li importaven més aviat poc perquè no eren cap amenaça. Però quan el baró francès Simó de Montfort i el Papa Innocenci III es van aliar en contra dels càtars, i van utilitzar aquests com a excusa per capturar diversos comtats occitans provençals, Pere el Catòlic, que veia perillar els seus expansió cap al nord, va dir fins aquí hem arribat. Muret (prop de Tolosa), seria el punt de la batalla.

D’aquesta manera, el 13 de setembre de 1213, Pere va reunir el seu exèrcit davant Muret, al Llenguadoc, però la batalla va ser ràpida. D’una banda es trobaven Simó de Montfort i l’exèrcit de Lluís VIII de França; de l’altra, la noblesa occitana recolzada per l’exèrcit de Pere el Catòlic. Un temerari Pere va posar-se a l’avantguarda dels seus homes, va ser ferit i va morir. L’exèrcit en conèixer la seva mort va lliurar-se a la fuga. La seva derrota tancava per sempre més les possibilitats d’expansió catalana per les terres occitanes.

Muret canviava per sempre la història de Catalunya. Una derrota, una més en la seva història, marcaria el pas a un període d’expansió mediterrània davant el tancament dels Pirineus, però aquestes grans hores catalanes que havien d’arribar s’havien cobrat un preu massa alt: la mort del somni d’Occitània i la cultura càtara.

Batalla de Muret (1213)

Anuncios
Esta entrada fue publicada en HISTÒRIA y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s