Jaume I el Conqueridor
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller, fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller.
El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere I, a la batalla de Muret. Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Així, mentre que el nen era conduit a Montsó, on els cavallers templers l’educarien fins als nou anys seguint la voluntat materna, la regència va ser encomanada al seu besoncle l’infant Sanç. La minoria d’edat del rei va ser aprofitada per la noblesa, dividida en bandositats que practicaven la indisciplina feudal, fins que l’any 1227 va poder imposar el poder reial. Pacificat el territori i sotmesa la noblesa, començava un període caracteritzat per les grans conquestes.
La derrota de Muret i l’ocupació francesa d’Occitània, que fins llavors era un mosaic de comtats semi-independents que gravitaven en l’òrbita política de Barcelona, marcarien decididament les futures polítiques catalanes. Jaume I va canviar el sentit de l’expansió, orientant-la decididament cap al sud i cap a la Mediterrània. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d’Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pel Llibre dels feits.
El País Valencià va ser repoblat amb colons procedents de les valls del Segre i de les Nogueres. I Mallorca amb colons procedents del Rosselló, de l’Empordà i de la Cerdanya. Amb Jaume I la llengua catalana, per primer cop, es projectava més enllà dels límits estrictes del Principat.
La conquesta de Mallorca va obrir rutes comercials cap al Mediterrani, i la de València va permetre posar sota dominació cristiana les riques terres de l’Horta i va ampliar la frontera amb Castella. Jaume I va dotar el Regne de València amb unes lleis pròpies, els Furs de València. També va permetre que la població musulmana, principal mà d’obra del camp valencià, es mantingués en terres valencianes.
La signatura del tractat de Corbell (1258) va significar la renúncia a la seva posició de privilegi en terres franceses. Aquest tractat i la devolució de Múrcia a Castella són potser les parts menys llustroses del seu regnat, que destaca, més enllà de la conquesta, pel fet que és l’inici d’un període d’expansió i auge comercial. La redacció del Llibre del Consolat de Mar, primer codi de costums marítims, les reformes monetàries i la protecció dels jueus van aportar a la Corona les bases d’un esplendor que assolirien els seus descendents.
Va morir a València el 1276, després d’haver cobert un regnat de més de 60 anys, cosa poc habitual en aquell temps. En el seu testament, Jaume I va dividir els seus regnes entre els seus fills, Pere i Jaume. A Pere, el primogènit, va atorgar-li Catalunya, Aragó i València, mentre que a Jaume li cedia Mallorca, els comtats de Cerdanya i Rosselló i Montpeller. D’aquesta manera es dividien els patrimonis de la Corona d’Aragó i s’iniciava una breu dinastia mallorquina.
Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó
MATRIMONIS
Primer matrimoni
Elionor de Castella (1202 – Burgos, 1244), infanta de Castella. Elionor era filla d’Alfons VIII de Castella i la seva muller, Elionor d’Anglaterra, i germana per tant dels reis de Castella Enric I i Berenguera I.
Es casaren el 6 de juny de 1221 a Àgreda (actualment a la província de Sòria). D’aquest matrimoni en nasqué el príncep Alfons, que fou nomenat hereu el 1228 però que morí prematurament el 1260.
Segon matrimoni
Si el paper de la reina Elionor és molt reduït, el de la reina Violant d’Hongria, la segona esposa de Jaume I, té molt més de relleu. Sens dubte té molt a veure amb tot plegat els setze anys que van viure junts com a marit i muller (1235-1251), els deu fills que van tenir (quatre mascles, cinc femelles i una criatura que va morir en el part) i la presència de la reina en alguns dels episodis més significatius de la conquesta de València. Violant, que havia nascut a Hongria pels volts del 1216, era filla d’Andreu II, rei d’Hongria, i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble. Era, per tant, un molt bon partit i no té res d’estrany que Jaume I la triés com a esposa en comptes d’altres propostes que li havien fet arribar.
descendència:
La infanta Violant d’Aragó, casada el 1248 amb el futur Alfons X el Savi,
Pere el Gran de Catalunya-Aragó
Jaume II de Mallorca el Bon Rei.
La infanta Elisabet d’Aragó, casada el 1262 amb el futur Felip III de França,
Tercer matrimoni
Teresa Gil de Vidaure fou una dama noble navarresa, amant i tercera muller de Jaume el Conqueridor.
Tal faràs, tal trobaràs 