La Vie en rose (1947)

Mireille Mathieu

(La vida en rosa)

Uns ulls que fan abaixar els meus,
un riure que es perd en la seva boca:
aquí teniu el retrat sense retoc
de l’home a qui pertanyo.

Quan m’agafa entre els seus braços
i em parla xiuxiuejant
jo veig la vida en rosa.
Em diu paraules d’amor,
les paraules de tots els dies
i això em provoca alguna cosa.
Ell ha posat en el meu cor,
una part de felicitat
de la qual conec la causa,
és ell per mi,
jo per ell en la vida.
Ell m’ho ha dit, m’ho ha jurat
de per vida.
I des que el veig venir
sento llavors en mi
el meu cor que batega.

Les nits d’amor sense acabar.
Una gran felicitat que ocupa el seu lloc,
els problemes i les tristeses s’esborren
feliç, feliç fins a morir.

Esta entrada fue publicada en MÚSICA y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

13 respuestas a La Vie en rose (1947)

  1. rexval dijo:

    She was a very good singer, but I prefer E. Piaff. By the way, she sang in Catalan:

  2. Eva dijo:

    Very sensitive song

  3. I keep hearing guerre and mourir. But my French is more North of the border so am lost in translation. Beautiful voice.

  4. Eva dijo:

    Oui, si, c’est la vie ☺

  5. Mademoiselle Eva dijo:

    Merci Rexval

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s