The Godfather (1972)

An Offer You Can’t Refuse

It is probably the most iconic and essential movie ever to be produced in the 1970s. In The Godfather, we have the New York-New Jersey world, ruled by five “families,” one of them headed by Brando. This is a world where emotional ties are strong, loyalties are somewhat more flexible at times, and tempers are short. Directed by Francis Ford Coppola with a golden cast of Hollywood’s finest, we follow the story of the great Corleone Family and the ins and outs of the Italian Mafia. Starring Al Pacino as Michael Corleone, we see his change from Golden Boy War Hero to infamous Godfather as he avenges the assassination attempt on his father, Don Vito Corleone after a bad deal with rival families.

 Coppola masterfully balances the story between family life and the ugly business of crime in which they are engaged. Based on Mario Puzo‘s best-selling novel, it won three Oscars for that year: Best Picture, Best Actor (Marlon Brando) and in the category Best Adapted Screenplay for Puzo and Coppola. Its nominations in seven other categories included Al Pacino, James Caan and Robert Duvall for Best Supporting Actor and Coppola for Best Director.

The Academy dropped the nomination for Nino Rota’s score after finding out key portions had been used previously in Eduardo De Filippo’s 1958 comedy Fortunella.

Esta entrada fue publicada en I MÉS COSES y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

8 respuestas a The Godfather (1972)

  1. rexval dijo:

    An excellent trilogy. I prefer the first and second parts. The last one I think is not so good. Francis Ford Coppola is one of the best American directors. Brandon is always an excellent actor and Nino Rota’s soundtrack is wonderful, as usual.

    My mother gave me the deluxe edition at Christmas a few years ago. Now, when I listen the main theme of the soundtrack I always remember her

  2. rexval dijo:

    Tinc en el cap la foto del xiquet de tres anys, un bebé. Se’m fa insuportable pensar que l’han mort amb els nostres impostos. Síria era un país que no queia bé a Occident, així que s’han posat de bombardejar a dojo matant innocents, xiquets, bebés – fill de puta! – també, en col-laboració amb la satrapia saudí i alguna altra del golf, podrits de petrodòlars, han ensinistat, armat i dirigit als fanàtics d’ISIS perquè tallen cap, cremen gent viva, facen que xiquets assassinen «infidels», etc. I tot és per diners, maleïts diners. Les armes es fan per usar-les. L’Estat espanyol és dels primers del món en fabricar i vendre armes, armes que aprofiten per assassinar bebés, fills de puta! I ara els ha passat el mateix que amb Bin Laden i el tabilans, primer al servei dels yankees. Es repetix la història.

    El drama dels refugiats és bíblic i més fals que judes. La Mekel fent-se la bona, Primer mana bombardejar i després dóna asil la molt hipòcrita. Total, una minoria que goberna el món ha fet més milions. Els mortys, tant se val, sobra gent al món.

  3. rexval dijo:

    Ací ho expliquen ben clar.

  4. Cape dijo:

    Anyone hosting a refugee in their home?

    The generosity of the world. I would take them in for free if I had enough space. Sick puppy landlord. Sick troll more like it.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de

Estás comentando usando tu cuenta de Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s