Guerra dels set anys (1756-1763)

The Seven Years War “the first Word War”

Conflicte bèl·lic que enfrontà la Gran Bretanya i Prússia a França, Àustria i llurs aliats, des del 1756 fins al 1763.

Fou provocada per la rivalitat colonial entre la Gran Bretanya i França i per l’intent per part d’Àustria de recuperar Silèsia, ocupada per Prússia. Com a resposta a conflictes entre colons britànics i francesos a la vall d’Ohio, la Gran Bretanya s’apoderà per sorpresa de 300 vaixells francesos (1755) i signà amb Prússia el tractat de Westminster (1756). França reaccionà aliant-se amb Àustria (tractat de Versalles del 1756). S’invertí així el sistema d’aliances que havia funcionat a la guerra de Successió d’Àustria.

Les tropes prussianes de Frederic II ocuparen Saxònia (1756), però l’aliança de Saxònia, Rússia i Suècia amb Àustria i França (tractat de Versalles del 1757) els obligà a abandonar llurs conquestes. Així i tot, l’exèrcit prussià, dotat d’armament més modern i amb una gran rapidesa de moviments, derrotà els francesos i saxons a Rossbach (1757), els austríacs a Leuthen (1757) i els russos a Zorndorf (1758), però fou derrotat a Kunersdorf (1759) pels russos, que arribaren fins a Berlín. L’accessió al tron del tsar Pere III, bon admirador de l’esperit prussià, significà la retirada de Rússia de la guerra (pau de Peterburg, 1762), seguida també per Suècia. D’altra banda, la superioritat naval de la Gran Bretanya permeté el blocatge de les costes franceses i provocà la fallida per manca de recursos de les tropes franceses a les colònies. Els britànics ocuparen Quebec (1759) i Mont-real (1760) i derrotaren els francesos a l’Índia (Pondichery, 1761). La intervenció d’Espanya, provocada pel tercer pacte de Família (1761), no canvià la situació i els britànics ocuparen la Florida, l’Havana i Manila.

La guerra dels Set Anys acabà amb els tractats de Hubertusburg i de París (1763). La Gran Bretanya refermà la seva hegemonia marítima i colonial, i Prússia fou reconeguda com a gran potència europea. França, contràriament, hagué d’acceptar l’esfondrament del seu imperi colonial. Als Països Catalans el conflicte només afectà directament l’illa de Menorca, dominada per Anglaterra des de la guerra de Successió. Un atac audaç de la flota francesa i la indecisió de l’almirall anglès John Byng ocasionaren la conquesta de l’illa pel duc de Richelieu i el seu pas a la sobirania francesa (1756). Tot i l’aliança de Lluís XV de França amb Carles III (tercer pacte de Família, 1761), els francesos retingueren l’illa fins que, a la fi de la guerra, la retornaren a Anglaterra (tractat de París).

Anuncios
Esta entrada fue publicada en DOCUMENTALS y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s